L’ajuntament de Rexburg, a l’estat d’Idaho, als EE.UU., ha prohibit el twalking. És a dir, consultar el mòbil mentre camines o condueixes. Sembla que per  respondre el whatsapp o fer videoconferències en moviment havien augmentat considerablement el número d’accidents de trànsit, incloses les persones atropellades per creuar els carrers amb el semàfor en roig mentre rebien una video trucada de la sogra que viu a Minnesota, les que s’estavellaven contra els fanals per veure un acudit  al grup de whatsapp d’AMPA de l’escola dels xiquets,  i les que s’havien trencat una cama per ensopegar amb la vorada de la vorera mentre tafanejaven a l’Instagram les fotos  de Miley Cyrus vestida de conillet. Les companyies d’assegurances estaven a punt del col·lapse amb tant d’advocat disposat a traure suc dels accidents, com Walter Matthau embolicant Jack Lemmon en la pel·lícula  The Fortune Cookie. La prohibició, com és lògic,  ha portat les protestes de molts habitants de Rexburg, entre ells els col·lectiu d’advocats reclamadors  en pla Pearson and Hardman de la sèrie Suits, els membres del grup de whatsapp de l’equip The Idaho Falls Baseball, els dels grup de punt de gantxo de l’església mormona de Madison County, els del grup de crock-pot de Yellowstone, i la comissió de falla Main Street West- 2nd Avenue Nord. Les falles patrimoni de la Humanitat també a Rexburg. A favor de la prohibició, clar, estan els seguidors d’Aristòtil i l’escola peripatètica, aquests que diuen que caminar és pensar en moviment. Crec que el grup de twalking d’aquesta escola filosòfica no s’ha desenvolupat.  Que jo sàpia, la dialèctica via texting (missatges de whatsapp) no té encara massa seguidors. Últimament pensar no és trending topic. És més fàcil donar al “compartir” o al “m’agrada” sense raonar i fer que els algoritmes s’apoderen dels nostres cervells. Les grans plataformes utilitzen la neurociència per a fer-nos dependents de les pantalles i aconseguir que passem el major temps possible consumint serveis on line. El desig ha desaparegut inclús per a follar. Amb els algoritmes estem més contents que un gínjol cada vegada que rebem una estímul o una interacció al “m’agrada” que acabem de donar. Ens posem esvaïts, quan en realitat ens estem convertint en uns robots prou babaus, ni tan sols funcionem amb piles alcalines. Espere que no estigueu fent twalking quan llegiu aquest apunt del dietari whatsàppic. Ni Rufus Thomas ni jo ens ho perdonaríem. Walking the dog. Passejar el gos pot ajudar a raonar. Thomas Mann ho explicava molt bé en un conte. Inclús, traure el gos a pixar és una bona estratégia per a lligar.