Carn reial

Quines coses té la textualitat! A la versió digital de La Vanguardia han compartit maqueta, una al costat de l’altra, la noticia de les declaracions en exclusiva de Corinna Larsen a la BBC posant a caure d’un burro el rei emèrit amb la família reial i la publicitat de Rubiato Paredes, “Artesanos de la Carne”, amb les seues ofertes per a comprar on line entrecot de vaca selecta, vaca extra i  vaca rossa gallega. Ja sabeu que la textualitat no sols és la paraula escrita, sinó la ubicació de les paraules i la interpretació del lector. Tot queda dit. La monarquia a l’alçada de la xulla o l’entrecuixa reial a preu de tanda.  La interpretació sempre és proteica, encara que siga volta i volta. On queda el suport dels 70 polítics i ex-ministres? La pèrfida Albió sempre fotent. Com diu Sèneca en Fedra: “La natura reclama el seu poder sobre totes les coses,/ res queda immune,/ i l’odi desapareix quan ho ordena l’amor”. O la pasta. Açò ho dic jo.  Com canta Louis Amstrong, All that meat and no potatoes. On estiguen les  proteïnes que es lleven els hidrats de carboni. Però servidor, si ha de triar carn literària, es queda amb la novel·la La carne de René, de Virgilio Piñera. Mai m’ha fet massa l’entrecot.

Deja un comentario